Cançó mansa

No el preocupis si m'acosto
i et canto en to mes dolç però no trist,
que la cançó torni mansa
la bèstia que portem dins.
Deixa reposar la mà,
el ritme s'ha fet mes lent
i jo tranquil·lament
em faré transparent
o potser més present.

Com una imatge imprecisa,
com una còpia amb paper carbó,
tons menors que es vaporitzen
fent-se càlida foscor,
fent-se ombra de carreró.

Caldria que discutíssim:
si la mateixa cançó
L escolten dues persones,
pot tornar-se dues cançons?
A mi em complau i m’agrada.
Sempre he cregut que és una cagada
l’invent de la propietat privada;
de tothom és la tonada.

Com una imatge imprecisa,
com una còpia amb paper carbó.