Amor, no vull anar-me'n nord enllà

Amor, no vull anar-me'n nord enllà,
però aquell gran vaixell no té demora.
Jo, que sense l'amor no puc estar,
he tingut aquest fat que el cel em dóna.
Enamorat sóc i amorós seré
i sé molt bé que d'amor moriré
amb tot no podré mai d'amor fugir
per bé que sé mon viure i mon morir.

Com home en mar em sento perillar
quan amb cor malferit sospira i plora
perquè contra el vent cap remei no hi ha
i és ben igual l'auxili que ell implora.
No rep consol que el pugui alegrar
i, a Déu, sa nau demana de salvar;
si no, la mar serà son darrer llit
i l'espanta l'etern somni de la nit.

Favor u prec, si me'l voleu donar,
que altre conhort no crec que tingui ara.
Sien breu de vós no puc consol trobar,
l'amor que us tinc em matarà en mala hora,
car de bon grat i amb cor fidel us vull,
molt més del que em permet el meu orgull,
car seny i cor i albir m'heu ben robat
i no crec gens que em sigui retornat.