Ànima morta

N'eren dos enamorats
que estaven fora de sí:
l'un va haver d'anar a la guerra,
l'altre va haver de morir.

Quan ne torna de la guerra
troba l'amor enterrada;
ja n'agafa la guitarra
i a la sepultura anava.

Quan n'és a la sepultura
ja se'n posava a tocar;
quan n'és a la sepultura
ja se'n posava a cantar.

Desperta't, ànima morta,
desperta-te'n de ton son,
que si tu no te'n despertes
te'n faré despertar jo.

Per l'amor que me'n portaves
no me'n vinguis a buscar,
que si tu ara em veiessis,
de por et faria marxar.

Tu, de por, no me'n faries,
ni jo te'n faria a tu,
perquè tot seguit vindria
a la sepultura amb tu.

A la pedra de la tomba
tres ratlles hi vaig escriure:
"Jo en sóc morta per l'amor,
sense l'amor no es pot viure."