Cançó de les princeses africanes

A la vora d'un gran riu
ploren les dames,
perquè el rei d'aquella terra
mor d'enyorances.
Tres filles tenia el rei,
clares com l'aigua,
belles com un dia clar
just a trenc d'alba.
Una dia, a la mitja nit,
la mala fada,
ningú no sap com va ésser
que entrà a la cambra,
i transformà les princeses,
belles com nacre,
en tres serpents verinoses
de mala estampa.
Tota la cort va plorar,
un dia i altre,
i el rei va prometre joies
d'or i de plata
a qui rompria l'encís
d'aquella fada
i tornaria a ses filles
la forma humana.
Vengueren savis de lluny,
tots les miraven...
Cap n'hi va haver que sabés
desencantar-les.
La bruixa ho havia dit
de matinada:
Només hi ha un remei,
que és estimar-les.
Tres joves han de venir
de part o banda
i besar-les amb amor
damunt la cara.