Càntic dels càntics

Ell,
Plega tes fredes ales, vent del nord,
vine, aire del migdia;
l'aroma del meu hort
fluesca per l'hermosa rodalia.

Elles,
Aqueixa, qui és
que retxosa puja
com puja pel cel
l'aurora que apunta,
brillant com lo sol,
bella com la lluna,
terrible com brau
exèrcit en lluita?

Ell,
Jardí tancat
ets tu, ma esposa aimada;
jardí tancat,
fontana segellada.

Ell,
Fins que fugin les ombres de la nit
i s'esbadelli el dia.
aniré a la colla de l'encens,
pujaré a la muntanya de la mirra.

Elles,
Mon estimat és per mi,
(i) jo só per mon estimat,
qui entre lliris son ramat
pastura cada matí.