Comiat a un amor adolescent

No sé si penso en tu
o si em mullen les ones d'un mar trist,
que ja no conec el teu silenci
ni tinc els ulls d'infant per a mirar
les petites estrelles.

Em fa pena pensar que no era un joc
el que poguéssim estimar-nos
i que el que ara jo escric
poden llegir-ho uns ulls
travessats de tenebra,
enllà del teu plor i del meu plor.

No sé si ens han vençut
o si l'estel és nostre
i el combat per un amor futur
i els plecs d'aquest silenci, una bandera.

Ara cerco paraules d'amor i comiat,
i tothom pot saber-les,
però serà un secret i de matí,
per a tornar a estimar-nos,
si se m'esqueixa de la vida un cant.