El meu poeta

Anit vaig somiar que anava a cal poeta
i li vaig demanar un poema per fer una cançó.
Li vaig demanar que em donàs unes paraules
com un vestit a mida pensat per lluir-lo.

La tarda era d'estiu i a l'hora de la sesta
dormien les paraules dins el seu menjador.
Anava despertant les que més m'agradaven,
les anava enfilant dins el seu mocador.

El poeta llançà el mocador a l'aire,
i així em naixien arbres plens de flors.
Les paraules hi penjaven totes juntes,
hi feien garlandes de tots els colors.

Ell era el poeta que jo m'estimava
i que em recordava tots els meus amors,
i amb aquella veu, per mi tan coneguda,
cantà una tornada de vells trobadors.

Aquella nit d'estiu a casa del poeta,
no l'oblidaré mai per molt que visqui jo.
La lluna ens ajudà a fer bona la lletra,
i a la matinada naixia una cançó.