Es festeig des de sa teulada

S'altre vespre
a colgar me n'anava,
mentre que resava
vaig sentir xiular;
i jo vaig tornar
tres passes enrera
per veure qui era
per sebre-ho més clar.
I va ser un jove
baix de sa finestra,
i, perquè era vespre
volia pujar.

I ella va dir:
-Pujar, pujaries,
si tu em prometies
de prest davallar.

I ell li digué:
-Pujar, pujaré,
i davallaré
quan l'auba seà.

I ella va posar
sa guitarra en terra,
i ella, la "perra",
sa porta tancà.

I ell va pujar
damunt sa teulada
amb una gelada
blanca com saneu.
I ell va alçar
tres dits una tela,
la jove va veure
a dins lo llit seu.

I ell li va dir:
Oh rosa florida,
qui vos ha nodrida
dins aqueix jardí!

I ella va dir:
-Amor estimada,
si tant vos agrada
veniu-me a collir.

Oh amor vertadera,
això què és, perera
o passionera
que teniu aquí?

I ella va dir:
-Amor estimada,
si tant vos agrada
veniu-me a collir.