Faré un vers no res dient

Faré un vers no res dient,
ni sobre mi ni d'altra gent
-no és d'amor, ni esbargiment,
ni d'altra cosa-,
que fou compost en un seient
a dins d'un cotxe.

No sé a quina hora vaig ser nat,
no sóc alegre ni irat,
no sóc estrany ni assenyat,
ni d'altra mena,
perquè així vaig ser encantat
a la carena.

Tinc un amor; no sé qui és,
no l'he vist mai; cap tort m'ha fet,
ni cap favor que m'agradés;
i tan se val,
car ni hi ha estat cap foraster
al meu hostal.

Mai no l'he vist; l'estimo molt.
Mai no m'ha fet favor ni tort.
Quan no el veig no sento enyor,
i tant me fa.
D'altres n'hi ha, de més valor
i més beutat.

No sé on és ni on s'està
si a la platja o en el pla,
no goso dir el mal que em fa,
ans no dic res,
i bé em sap greu així quedar,
el cor malmès.