Jo viatjava amb tu

Jo viatjava amb tu
per sobre les muntanyes
Els arbres eren verds,
tan verds com les vacances.
Els arbres eren verds
a la vora dels marges.

Jo viatjava amb tu,
i només els ocells
-ocells de negres ales-
estremien les fulles
més altes dels pollancres.

Travessàrem llocs
on ballaven sardanes
moltes autoritats,
endiumenjats i frares.
Encreuàrem camins
amb les cases com capses
que no miren el riu,
que miren les fàbriques
i una mica més lluny
el palau del golafre
amb el jardí d'estiu
i a la part més alta
la casa del rector
i l'altar de la santa.

Jo viatjava amb tu
i només els ocells.
De nit jèiem cansats
i ens desvetllava l'alba,
tu amb una son tranquil·la
i jo amb la son malalta.

Jo viatjava amb tu
i jo sola tornava,
cap a una pau temuda
que m'esperava a casa.