L'Asguilando

Ai, Déu com no m'ha fet arbre
perquè no sentís dolor,
i lo cor de pedra marbre
perquè no sabés d'amor!

Guanyarà, sent invisible,
lo que perd en sentiment,
perquè sent tan gran turment
que lo viure és impossible;
i així, volguera ser arbre
o altra cosa pitjor,
i lo cor de pedra marbre
perquè no sabés d'amor.

En edat florida i tendra
tant lo foc d'amor me crema,
que té per estall i tema
de fer-me tornar en cendra;
molt més valguera ser arbre
per a passar tal ardor,
i lo cor de pedra marbre
perquè no sabés d'amor.

Jo me sent desamada,
sens jamés fer-ne mudança;
servixc fora d'esperança;
de poder ser remediada;
convertixca'm, doncs, en arbre
sec sens profit ni verdor,
i lo cor de pedra marbre
perquè no sabés d'amor.