La cadernera

Anant cap a les hortes les bardisses
són fresques com la rosa primerenca,
quan s'alça el sol novell de primavera
s'escolten tots els cants de cadernera.

Perfum de murta tendra i de donzell
des d'on seguies, saltant, el verderol;
la fulla de llorer a l'alba clara
de gotetes de plata era pintada.

Mai més no cantaràs la cadernera
de les bardisses fresques de rosada.
No cantaràs mai més, no cantaràs.
Del camí l'alegria se n'és anada.

I tu cantaves cuejant alegre
acaçant el pinçà de mata en mata.
Fins que un dia de negra malaüra
de l'home en l'engany ets caiguda.

I t'ha tancat a una presó de canya.
Que canta i fa alegria, diu la mestressa,
que no coneix el teu dolor de cor:
hi ha gent que riu on no hi ha més que plor.

Mai més no cantaràs la cadernera
de les bardisses fresques de rosada.
No cantaràs mai més, no cantaràs.
Del camí l'alegria se n'és anada.