La despedida

S'altre vespre,
una al·lota plorava,
perquè se tractava
de despedir-se.
Perquè es jove que ella festejava
en es moll anava
per embarcar-se.
Lo primer que li va dir:
-Joan si vas a l'Havana no
no et casis amb una cubana
mira que em deixes a mi.

Te'n recordes que un vespre vengueres
i que em prometeres
aquell jurament.
Jo et promet que seré sa dona
del món la més bona
per fer-te content.
Emperò, si m'han hagut de dir
que has xupat altra taronja
jo et promet que em faré monja
d'un convent i no ho sabràs.

En Joan va deixar s'al·lota,
feta una bubota,
damunt es portal.
I sa mare que la consolava
i ets uis li eixugava
amb so davantal.
Mare i fia l'abraçaren:
Adiós, Joan, si te'n vas!
De besades que li daren
li pelaren tot es nas.