Mercè

Mercè,
Palma n'és llunyana
sóc lluny dels carrers
lluny dels ametllers
i d'aquells carrers que clou la murada.

Mercè,
lluny del teu esguard
i del vent tranquil
de la casa clara.

Mercè,
lluny d'aquells terrats
on els gorrions s'estimen i canten,
i les monges estenen
els pecats del món i la roba blanca.

I un frare balla
arran de teulada
esperant prendre el vol
cap al cel tan blau
faldilles enlaire.

Mercè,
taronges i flors damunt de la taula,
les gavines t'acompanyin
el lent caminar cap a l'hora baixa.

Sempre tornaré
a la nostra platja
les ones no em deixen, mu mare,
allunyar-me'n massa.