Rei Gloriós! Clara llum de veritat!

Vigia: -Rei gloriós!, clara llum de veritat!,
Déu poderós!, senyor!, si us és grat
al meu company sigueu fidel ajuda,
car no l'he vist des que és la nit vinguda,
i aviat serà l'alba.

Bell companyó: si dormiu o vetlleu,
no dormiu més; lentament desperteu,
que a Orient veig l'estrella crescuda,
que porta el jorn i l'he ben coneguda,
i aviat serà l'alba.

Bell companyó: us desperto cantant,
no dormiu més; sento ocells refilant,
que van cercant el dia pel boscatge,
i del gelós temo l'esclavatge.
I aviat vindrà l'alba.

Bell companyó: sortiu al finestral,
mireu lluir els estels allà dalt,
i així sabreu si és fidel mon missatge.
Si no ho feu, vostre serà el damnatge,
car aviat vindrà l'alba.

Bell companyó: allà fora, a la cleda,
em vau dir que no fos dormilega,
i que vetllés fins que arribés el dia.
No us plau ja mon cant ni ma companyia.
I aviat serà l'alba.

Amant: -Mon dolç amor: sóc en tan bon sojorn
que no voldria que arribés mai el jorn,
car la beutat que mai nasqués de mare
tinc i estim, i així no temo ara
ni el gelós ni l'alba.