Salònica

Quan la soledat és l'únic amic,
quan no res acull l'esperança
i quan la tristesa aixopluga un jardí
i una boira de dol viu a casa,
tu em guardes el sol,
sé que em guardes el sol,
tu em guardes el sol.

Ara que la terra s'assembla a un cristall
i en el cel el blau és més pàl·lid,
i ja no troba la fe amb què brindar
i el teu nom no viu entre els meus llavis,
sé que em guardes el sol,
vull que em guardis el sol,
sé que em guardes el sol.

El secret que em regalares
és l'alè per als viatges
perquè tu em guardes el sol,
vull que em guardis el sol,
sé que em guardes el sol.

Canvia la història com una estació,
canvia el mar, canvien les estrelles,
canvia la pell i també les cançons,
i l'amor se'n va en una quimera,
tu em guardes el sol,
sé que em guardes el sol,
tu em guardes el sol.

Viu a Mallorca la veu del meu cant
i el meu somni vola a Alexandria,
i a Nicòsia m'adorna el corall
i a Menorca m'acaricia la brisa,
tu em guardes el sol,
sé que em guardes el sol,
vull que em guardis el sol.