Si vols que et deixi d'aimar

Si vols que et deixi d'aimar,
cosa que jo no podria,
deixa aquest teu dolç parlar,
bella, dolça dona mia.

I deixa el teu dolç mirar,
si vols que et deixi d'aimar,
i la teva cortesia,
la qual cosa no es podria,
i aquest teu bon tarannà.
Ben vist que ta companyia
fa la gent enamorar,
com et desestimaria?

I deixa ta melangia,
bella, dolça dona mia,
si em vols de tu allunyar;
deixa aquest teu dolç parlar
i deixa la pedreria
de dots amb què et saps ornar,
la joventut i alegria
i el teu agradós mirar.

No em mostris ton bell cos pagà
si vols que et deixi d'aimar,
tan bell que me'l menjaria,
la qual cosa no podria;
puc altre tan bell trobar?
Negant-ho no mentiria:
qui me'l farà oblidar?
Mai més no podré estimar.