Tres al·lotes fines

Diuen que era un rei:
tenia tres filles,
les més delicades
i les més garrides.
Per què eren tan fines?

Un tarda tèbia,
quan fuig la calor, pel jardí voltava
la filla major.

Per què eren tan fines?

L'airet del capvespre
esfullà una rosa.
Vengué a caure un pètal
al cap de l'al·lota.

Per què eren tan fines?

I li féu un trenc.
Ai, quina passada!
Un trenc a la closca
tendra i delicada.

Per què eren tan fines?

I exclamava el rei:
-Ai, filla estimada,
ai, ai, filla meva...!

Ell ja en tenim una de tudada!

Al cap d'alguns dies,
la filla segona
tengué mal d'esquena
que una inflor li dóna.

Per què són tan fines?

Potser és una rua
que hi ha en el llençol;
remeiers ni metges
no hi troben conhort.

Per què són tan fines?

I exclamava el rei:
-Ai, filla estimada,
ai, ai, filla meva...!

Que ja en tinc una altra
de tudada!

Només la darrera
quedava condreta.
El rei per guardar-la
que no fos malmesa,

Per què eren tan fines?

li féu una gàbia
amb set jocs de vidres
-que hauria donat
la sang de set vides-.

Per què eren tan fines?

I passà un moscard
per on s'amagava.
El vent de ses ales
ens la constipava.

Per què eren tan fines?

I exclamava el rei:
-Ai, filla estimada,
ai, ai, filla meva...!

Que ja les tenc totes
tres tudades!

Escoltau: Qui endevina
quina era la més fina?