Letras de canciones
Vota: +0


Idiomas
 

Traducción automática
       
NOTA IMPORTANTE El uso de traducciones automáticas suele dar resultados inesperados.
 
Aparece en la discografía de

Un exèrcit


Versión de Maria del Mar Bonet
Un exèrcit al costat d'un país sense fronteres,
molts soldats que jo he estimat són a les files primeres,
un exèrcit d'un país que té llum com a bandera,
és l'amor del seu encís, utopia presonera,
un exèrcit d'un país que té llum com a bandera.

Són arreu els núvols com trinxeres,
no se'ls veu i lluiten com a feres,
si s'abracen s'enamoren, el poder miren i passen.
El que fan és molt més que fer guerres,
van sembrant tresors d'amor per terra,
i somien, s'equivoquen, en l'amor trencat rumien.

Un exèrcit al costat que fa guerra a la guerra
i jo entre ells m'he iniciat a estimar aquesta terra,
un exèrcit ben armat de tristeses i de gestes
que està sembrant llibertats que són per l'amor grans festes,
un exèrcit ben armat de tristeses i de gestes.

Van morint quan mor una esperança,
van vivint la mort sense recança,
tots ells saben que a la vida sense somnis ells no hi caben.
Van ben sols i fràgils com onades,
tu que vols?, s'enfonsen a vegades,
és molt dura aquesta guerra per fer més neta la terra.

Un exèrcit al costat d'un país sense fronteres,
molts soldats que jo he estimat són a les files primeres.
Un exèrcit al costat, que fa guerra a la guerra
i jo entre ells m'he iniciat a estimar aquesta terra.







 
PUBLICIDAD
PUBLICIDAD

 

LO + EN CANCIONEROS.COM
 
Más nuevoMás leídoMás votado
PUBLICIDAD

 

HOY DESTACAMOS
Novedad discográfica

por Carles Gracia Escarp el 08/06/2026

Pasión Vega presenta en concierto su nuevo disco Pasión Almodóvar con una selección de canciones que forman parte del universo cinematográfico del director manchego Pedro Almodóvar.

HOY EN PORTADA
Historias de vida

por Carles Gracia Escarp el 15/06/2026

Abril de 2026. Una visita a Cuenca. La ciudad alta parece casi inalcanzable pero se va abriendo al paso del caminante y se descubre a pinceladas, se avanza lentamente con atención a los detalles, te va envolviendo su generosa ofrenda de ocres, una esencia dulce de calles antiguas, escenario de historias de vida que fueron y van arriba y abajo. Cuenca, refugio de miradas eternas que en sus horizontes van quedando guardadas, también en nuestra memoria. Cuenca, la de la piel quebrada por hoces y ríos, la que celebró en el siglo XX su poeta Federico Muelas, la que envejece y revive en el XXI y cada día.

 



© 2026 CANCIONEROS.COM