Balada del pas pel món

Caminem al trot.
Cavall de tothora.
Sempre lluny, mai prop.
Mira que el Déu plora!
Defugint l'esguard,
l'horitzó se't menja,
seré, desvetllat,
on la mort es penja.

Vas passant.
Vas passant.
Vas passant.
Sense temps, ple d'hora!

Ulls entre buidor,
ignorem tempesta.
Estris de dolor
trenquen tota festa.
Albes trenquen trot.
L'horitzó el comanden
ungles de la mort.
Homes t'esgarrapen!

Manies són llunes.
Desitjos són sols.
Si et canten fortunes,
llunes i no sols.
Veus de cristalls fins.
Corbs cercant deixalles.
Et trauran fils prims
de cor i d'entranyes.

Déu crida el Dimoni,
i el Dimoni Déu.
Músiques de somni.
Joc de cara o creu.
Una cambra sola
fa el repartiment:
Tu tacó, jo sola.
Demà ja veurem!

El camí n'és breu.
El trot mai no para.
L'horitzó t'embeu.
Una mà et separa.
Et posen de dol
Morts de deu mil rostres,
i et manquen de sol
amb les seues crostes.

Ai de les garrigues!
Ai aquella mar!
Ai de les espigues!
Ai d'aquell cel clar!
ai de l'home o dona!
Ai l'amor com passa!
Ai la brisa bona!
Ai la nit com traça!

Al pas deixaré
tota la sang meua.
Al pas vull deixar
amor i cap pena.
Pensant de tornar
i trobar tothora
que m'he de quedar
ple de temps, sense hora.

De quedar.
De quedar.
De quedar.
Ple de temps, sense hora!