El xinès de Huahine

Ajagut a la fusta del taulell,
llegeix, amb grans de pebre, els fets de Buda;
i, al costat d'una vella geperuda,
s'immobilitza com un blanc farcell.

Si en aquest port ha abandonat la pell
i aquí tot té una gràcia inconeguda,
en ell hi ha un groc de bilis que no muda,
i l'univers per ell, només és ell.

I ambiciona, amb unes dents de rata,
rosegar el diamant, l'or i la plata,
el sospir, la follia o el budell...

Tot li és bo, tot li és fresc i tot l'ajuda
per seguir rellegint els fets de Buda
ajagut a la fusta del taulell.