La vella cortesana

La vella amistançada del pirata
ja no té pell per fúria ni reclam,
ja no du el blau marí ni l'escarlata,
ni vénen prínceps a llançar-li un ram.

Però, si el tems amb la metzina ingrata
de l'arbre verd escanyolí el fullam,
la rebel·lia de la dona esclata
i el pensament fulgura com un llamp.

I a la tèbia dolçor del pleniluni,
ajaçant en el llit del seu dejuni
l'escorrialla trèmula del cor,

es lleva l'abrigall i s'extenua
i llangueix, cargolant-se tota nua,
només amb les besades del record.