L'estrany

Pixe fora l'orinal,
menge sopa amb forquilla,
em rente la cara amb vi,
dic cadira i no dic silla.

I d'això ningú no en fa cas.

Fins i tot els "grans" ho aproven,
perquè sempre fa bonic
varietat amb ixes coses,
sempre que no tingui amics.

Però no és aquest el cas.

Passa el temps, canvien coses.
Aprenents, mestres seran.
No sóc sol, som més de quatre,
i aquests multiplicaran.

Ja els estem tocant el nas.

Ens fan pixar allà on volen,
tots passem per la cullera,
ens rentem amb aigua bruta,
silla es diu amb gran fal·lera.

Així no es pot viure pas.

Un bon dia ve, i t'emprenyes
perquè t'han tret llibertat;
has d'armar, però, xivarri
i anar amb la veritat.

Ja els tornem a tocar el nas.

Ja pixem, mengem, parlem,
i ens rentem allà on volem.
Tots contents hem progressat,
i direm cadira i silla".

Pensa-ho i veges què fas.