La historia d'en Jaume Poch i Prou (o La lluita pel taüt)

Es va trobar un dia
en mig d'aquest fregit.
Li van posar un nom
i ha anat a colps de crit.

Jaumet! Jaumet!
Quan dic Jaumet,
vol dir
que t'has de posar dret.
Dir-me: Què mana?
I acotar el cap.
Sóc el teu mestre
(si Déu no m'enganya)
i em deus el respecte.
Entesos? Animal!
Bestiola! Inepte!
Entesos? Al pati!
De pressa!
I fes cent
voltes corrents.
(Així t'anirà passant el temps)

Jaume! Jaume!
Bèstia! Tros de fava!
Borinot!
Cap gros!
Quan jo et crido
es deixa tot!
I es diu: Què mana?
Saps qui sóc.
El que paga
el que no et guanyes
i t'ensenya el que no saps.
I és més pare que
el teu mestre.
El teu mestre de treball.
El que espera treure't tall.
El teu amo!
S'ha acabat!
(Crec que l'he impressionat)

Poch! Poch!
Saluda! Dret!
No respires!
Mirada ferotge!
Cul estret!
Pit enfora!
Es diu: Què mana!
No se'm mira!
Es mira al front!
Mai no se sap
qui et pot atacar!
I ara cuina!
A pelar!
Per poc home!
Per pardal!
Perquè vull!
(Tinc orgull. Sóc guerrer)

Jaume! Jaume!
Vols a aquesta dona
per a tota la vida?
Jaume! Jaume!
Atent al que et dic!
Vols a aquesta dona
per a tota la vida,
en lo bo i en lo dolent?
Jaume! Jaume!
Lo dolent...
Així m'agrada, fill meu.
L'obeir demana Déu.
(Ja l'hem casat).

Ei tu! Tu!
Vinga, treballa!
Sua! Sua més!
Tu, animal!
Calla! Mut!
Hores!
Més hores!
No dónes prou!
Ets un mort!
Animal!
Tens més sort
que un gos perdut!
(I encara es queixarà.
Farà lladrucs!)

Senyor Jaume! Senyor Jaume!
Vinga home...
no es retardi
que ja és l'hora.
Que li toca!
Que m'esperen
més malalts!
Que no té més solució!
Que no puc
perdre més temps.
Que vostè ja ha complert
el paper que li tocava.
No ho espatlle!
I marxe ara!
Vinga va, que el temps és or,
i vostè és un ferro vell!
Senyor JAUMEEEEEEEEE!
(Pobret...)

Es va trobar un dia
en mig d'aquest fregit.
Li van posar un nom
i el van matar d'un crit.