Em desitja

Seria capaç de canviar el meu pare
per aquell que va batre les forces del meu cos.
El dels ulls negres!
Va passar pel meu costat, amb els seus amics:
anava collint flors!
Recitava una aleia de les seves pròpies atzores
buscant recompensa!
Em va fer recordar el seu amor
una altra de les seves aleies!
Si hagués volgut, podria no haver-me'l recordat
quan jo ja l'havia oblidat!
Em cremà el cor amb espurnes de passió
deixant-me en aquest estat!
I aquesta donzella segueix mostrant-li
una passió ardent
-quan entona el seu cant!-
tot i que, si ell volgués que fos justa,
recelosa es retrauria!
Ell l'estima, però es mostra altiu
i és per això que ella canta:
Em desitja, quan no em mira,
em desitja!
I, quan em veu, desdenyós se n'allunya.
Quin porc!
Però em desitja, quan no em mira,
em desitja!