Letras de canciones
Vota: +11


Idiomas
  

Traducción automática
      
NOTA IMPORTANTE El uso de traducciones automáticas suele dar resultados inesperados.
 

El noi de la mare


Versión de Guillermina Motta
Versión de Marina Rossell
Versión de Roger Mas
Què li darem en el Noi de la Mare?
Què li darem que li sàpiga bo?
Panses i figues i nous i olives,
panses i figues i mel i mató.

Què li darem al fillet de Maria?
Què li darem al formós infantó?
Li darem panses amb unes balances,
li darem figues amb un paneró.

Tam, pa-tam-tam, que les figues són verdes,
Tam, pa-tam-tam, que ja maduraran.
Si no maduren el dia de Pasqua,
maduraran en el dia de Rams.

Una cançó jo també cantaria,
una cançó ben bonica d'amor;
i que n'és treta d'una donzelleta,
que n'és la Verge, Mare del Senyor. (1)

No ploris, no manyaguet de la mare,
no ploris, no, ai alè del meu cor!
Cançó és aquesta que al Noi de la Mare,
cançó és aquesta que li agrada molt.

Tam, pa-tam-tam, que les figues són verdes,
Tam, pa-tam-tam, que ja maduraran.
Si no maduren el dia de Pasqua,
maduraran en el dia de Rams.

Àngels del cel són els que l’en bressolen,
àngels del cel que li fan venir son,
mentre li canten cançons d’alegria,
cants de la glòria que no són del món. (2)


(1) Marina Rossell no canta aquesta estrofa.
(2) Marina Rossell afegeix aquesta estrofa.







 
PUBLICIDAD
PUBLICIDAD

 

LO + EN CANCIONEROS.COM
 
Más nuevoMás leídoMás votado
PUBLICIDAD

 

HOY DESTACAMOS
Novedad discográfica

por Carles Gracia Escarp el 08/06/2026

Pasión Vega presenta en concierto su nuevo disco Pasión Almodóvar con una selección de canciones que forman parte del universo cinematográfico del director manchego Pedro Almodóvar.

HOY EN PORTADA
Historias de vida

por Carles Gracia Escarp el 15/06/2026

Abril de 2026. Una visita a Cuenca. La ciudad alta parece casi inalcanzable pero se va abriendo al paso del caminante y se descubre a pinceladas, se avanza lentamente con atención a los detalles, te va envolviendo su generosa ofrenda de ocres, una esencia dulce de calles antiguas, escenario de historias de vida que fueron y van arriba y abajo. Cuenca, refugio de miradas eternas que en sus horizontes van quedando guardadas, también en nuestra memoria. Cuenca, la de la piel quebrada por hoces y ríos, la que celebró en el siglo XX su poeta Federico Muelas, la que envejece y revive en el XXI y cada día.

 



© 2026 CANCIONEROS.COM