Cançó XXI

De les fonts on he begut
ve la saliva que em creix
i m'esclata entre les dents.
Assegut amb els dits freds
però amb l'ànima batent.
No entén una altra forma de cançó
que la que arrela al seu entorn,
i floreix en el futur com una eina
per a afermar el bastiment,
des d'on construiran el món
els pobles lliures.
"Sense pensar en cap altra posteritat".

De la llengua que he rebut
ve la paraula i el fet
quan conjugue el verb cantar:
Quan cantar és menys que això
s'ennuega la raó.
No entén una altra forma de cançó
que la que parla pels qui no
tenen veu, mitjans, ni força per a seguir lluitant
contra una història imposada, i la globalització
de la injustícia.
"Sense pensar en cap altra posteritat".