El mal de la tarongina

Quan l'abril ja no té espera
El taronger treu la flor.
I és un ganivet traïdor
El seu perfum que al capvespre

S'escampa com una pesta.
I cap batec animal
És estalvi d'aquest mal
Que res ni ningú respecta.

S'enfila per les parets
I mulla els llençols d'un crit
Que convoca l'esperit
De tots els noms de la pell.

Ens roba la voluntat
I ens emmetzina
La flor del taronger,
la tarongina.

Als taulells de les tavernes
Canten els vells mariners
Que la flor del taronger
Des de l'alta mar s'ensuma

I embogeix els qui, amb la lluna,
Naveguen els seus paranys
I no se salva del dany
Qui del seu cant no s'allunya.

I que el seu perfum melós
Amara les aigües fins
Que la queixa dels dofins
Estova el cor dels taurons.

I fa ballar els corbs marins
Amb les gavines
La flor del taronger,
la tarongina.

Pot passar qualsevol cosa
Quan floreix el taronger:
Que no cobri el botiguer,
Que el sastre no prengui mides,

Que caiguin de les bastides
Els paletes i els pintors,
Que s'aturin els motors,
Que naufraguin les mentides.

Que blasfemin els rectors,
Que plorin els assassins,
Que regalin els mesquins
Amanides als voltors.

Menteix com el vi i encén
Com la benzina
La flor del taronger,
la tarongina.

Tot l'ordre del món s'immola,
El desig té impunitat,
Res no és prohibit ni pecat
Quan la tarongina vola.

No hi ha casa, no hi ha escola,
Platja, marge ni penyal
On no deixi rastre el mal
Del flaire que ens agombola.

Les faldes són un empreny
I cauen els pantalons,
Es descorden els botons
I es perd la virtut i el seny.

Ens roba la voluntat
I ens emmetzina
La flor del taronger,
la tarongina.