Sempre queda un fil

Com si fos un fil,
un fil llarg i prim,
que teixint-se d'enyor
m'uneix sempre al teu cor,
és només un fil
potser fràgil, però sempre fàcil,
per sentir-te dintre meu
tan a prop i tan absent.

No ha d'esborrar el temps
ni un sols traç
de tants sentiments per tu,
ni podrà l'oblit
trencar el fil
que tibant-me em lliga sempre a tu.
Jo t'espero,
i t'espero.

Llenço a les estrelles
un cant pel teu record més dolç,
ara que és més possible el món
que somniaves encara adolescent.
I les ferides que t'han fet,
i les ferides que tu has fet
cuso amb aquest fil.

Llenço a les estrelles
un cant pel teu record més dolç,
ara que és més possible el món
que somniaves encara adolescent.
I les ferides que t'han fet,
i les ferides que tu has fet
cuso amb aquest fil.

Que per mig és immens,
que per tendre es fa tens.
Per sentir-te dintre meu
tan a prop i tan absent.
Queda sempre un fil.