Capgròs (o Malson per entregues (2ª part))

(Continuació...)

Te'n recordes, Capgròs, del carallot aquell
Que vam abandonar a Marsella un bon dia
Fugint amb la muller en un paquebot grec
Víctima de malsons que en despertar es complien.

I te'n recordes que el Jofre i la Maria
Amb un continuarà cloïen la cançó.
Profètic acudit. Ahir a la Boqueria
Vaig ensopegar amb ell i es creu que és de debò.

De debò com el tall glaçat del ganivet
Que va posar-me al coll clamant sang i venjança.
Pels anys malbaratats, pels patiments haguts,
Per haver-lo deixat tirat a un port de França.

Quin escàndol, Capgròs... Sort que d'una parada
Li van fotre pel cap un meló i en Petràs
Li va clavar un bolet i, amb quilo i mig d'orada,
De rebot, la Siseta li va rebentar el nas.

Ja més tranquils, sucant capipota al Pinotxo,
Va confessar-me el seu calvari d'ençà que
La dona, farta d'anar amunt i avall com bojos
I de vetllar malsons, va tocar el dos també.

Que mentre tu, Capgròs, gaudies els plaers
De la vida enredant els del fisc i la banca,
Ell no tingué una nit ni un dia de repòs...
Sempre vetllant, fugint, mentint, patint, fent trampes.

Va demanar per tu i li va entrar plorera
En saber que eres mort, que el cor et va dir prou.
Commogut m'abraça dient: "Ja saps com era...
Un gos capaç de fer el que fos per tocar els ous".

Ara el tinc instal·lat a casa i diu que es queda
Fins que prescrigui el crim o el jutgin innocent
O canviem el final del Malson per entregues
I tot acabi bé amb barca nova i bon vent.

Em suplanta al mirall quan m'estic afaitant.
Treu el cap pel bidet quan m'esbandeixo els baixos.
M'endinya cada ensurt que em deixa tremolant.
Travessa les parets, en remena els calaixos.

M'has de fotre una mà, que aquest no està per hòsties.
T'espero per sopar. T'agradarà el menú:
Tecamondres, peixín i marinet de postres.
Si ell ha pogut tornar, per què no tu, Capgròs...?
Per què no tu...?