Valsinha

Un dia ell va arribar tant diferent
de com acostumava a arribar.
I va mirar-la amb un esguard més càlid
que com l'acostumava a mirar.
I no va maleir la vida tant com ell
l'acostumava a maleir.
I xiulant unes notes fart de fàstic
ell va convidar-la a sortir a passejar.

Llavors ella es va posar tan bella
com feia molt temps no s'hi havia posat.
Amb una roba blanca i escotada,
olor d'armari de tant esperar.
Després ells dos es van donar les mans
com si intentessin no tornar a ser infants.
I plens de gràcia i de tendresa van anar
a la plaça per recomençar l'abraç.

I allí ballaren tantes danses
que el veïnat va despertar-se i va ballar.
I va ser tanta i tanta l'alegria
que la ciutat semblava un embalat.
I van ser tants petons llarguíssims
i tants xiscles folls com mai no s'havien sentit.
Que el món ho va comprendre tot
i el dia va llevar-se en pau.