Gràcies a la vida que tot m’ho regala.
M’ha donat la vista per poder mirar-te.
Veure claror i ombres, colors que m’envolten,
i totes les llums de la nit estrellada,
i entre un mar de gent a la gent estimada.
Gràcies a la vida que tot m’ho regala.
M’ha donat l’oïda, que amb la seva amplada
grava nit i dia els ocells que canten,
udols i turbines, tempestes i aire,
i paraules tendres que l’amor escampa.
Gràcies a la vida que tot m’ho regala.
M’ha donat el so i l’abecedari,
amb ell les paraules que penso i declaro.
Mare, amics, germans, i la llum que ara em marca.
El camí d’amor que persegueixo encara.
Gràcies a la vida que tot m’ho regala.
M’ha donat les passes per als meus peus que marxen,
que trepitgen platja, deserts i muntanyes,
Prats, ciutats i boscos, bassals i esplanades,
casa teva, el teu carrer i la teva cambra.
Gràcies a la vida que tot m’ho regala.
M’ha donat el riure i el plor que el cor trenca.
Així jo separo l’amor de la pena,
els dos materials on el meu cant arrela,
i un cant que és el vostre però que tant s’hi assembla.
Aquest cant de tots que és el que canto sempre.
Si muchos de los grandes músicos populares latinoamericanos han interpretado esta canción, demuestra la calidad de estos versos. Hay una gente en "república" que no aprecia. Es su derecho, pero somos muchos a apreciar la sensibilidad de Violeta Parra.
La ciudad de Barcelona rinde tributo al cantautor Luis Eduardo Aute con una pieza artística instalada en la plaza Rovira i Trias del barrio de Gràcia, lugar donde el artista pasó parte de su infancia y al que dedicó una canción en 2010.
La cantautora colombiana presenta un nuevo trabajo grabado en vivo en un patio de San Telmo, como homenaje íntimo a la ciudad de Buenos Aires, donde interpretó cinco canciones en formato acústico junto a un trío de músicos.