Gràcies a la vida

Gràcies a la vida que tot m’ho regala.
M’ha donat la vista per poder mirar-te.
Veure claror i ombres, colors que m’envolten,
i totes les llums de la nit estrellada,
i entre un mar de gent a la gent estimada.

Gràcies a la vida que tot m’ho regala.
M’ha donat l’oïda, que amb la seva amplada
grava nit i dia els ocells que canten,
udols i turbines, tempestes i aire,
i paraules tendres que l’amor escampa.

Gràcies a la vida que tot m’ho regala.
M’ha donat el so i l’abecedari,
amb ell les paraules que penso i declaro.
Mare, amics, germans, i la llum que ara em marca.
El camí d’amor que persegueixo encara.

Gràcies a la vida que tot m’ho regala.
M’ha donat les passes per als meus peus que marxen,
que trepitgen platja, deserts i muntanyes,
Prats, ciutats i boscos, bassals i esplanades,
casa teva, el teu carrer i la teva cambra.

Gràcies a la vida que tot m’ho regala.
M’ha donat el riure i el plor que el cor trenca.
Així jo separo l’amor de la pena,
els dos materials on el meu cant arrela,
i un cant que és el vostre però que tant s’hi assembla.
Aquest cant de tots que és el que canto sempre.