Bruixa

S’ha d’oblidar, bruixa
el color rosa de la teva pell
i els teus aires d’ocell
que pluja i vent, bruixa
t’han espatllat la talla d’estarlet
dels teus anys primerencs.

Però, bruixa,
em plau l’estil del teu volar.
Ai, bruixa,
encara queden anys
per fer por als infants
quan s’adormin cap al tard.

I el pobre nas, bruixa
s’ha anat fent gros
a cops de constipats
preu del vol destapat.

Ai, bruixa,
t’estimes massa el teu treball
i oblides que em tens abandonat.
Jo t’espero cada nit,
però he de jeure sol al llit.

Les teves dents, bruixa
estan clavades dalt d’un campanar
els teus ulls emboirats.
Però, bruixa,
m’agrada el teu somriure amarg
dibuixa molt més els teus encants
el sadisme d’una dent...