Barricades de paper

Pels carrers de l'experiència
em trobava foraster
d'una nafra per herència
com metralla de morter.

El vell em parlà amb urgència
perquè no acabés amb ell
el desig de resistència
després d'una guerra cruel.

Companys que ja no estan
però sempre estaran,
records que només fan
una ferida al front
amb llàgrimes de sang.

Alguns notaren l'absència
però no digueren res
i callaren la violència
que els havia fet silents.

Traïdors per la prudència,
—democràcia..., francament?—
feren una reverència
i callaren novament.

Silencis que fan mal
i oblits que van matant
no podran esquivar
l'embat del seu esguard
l'orgull d'haver lluitat.

Mentre qui escriga la història
siga només el poder
alçarem en la memòria
barricades de paper.

Companys que ja no estan
però sempre estaran
no podran esquivar
l'embat del seu esguard
amb llàgrimes de sang.
No podran esquivar
l'embat del seu esguard.