Dóna’m la mà

Veig caure l’aigua:
a dolls rellisca pels records,
i, en la memòria, m’òbric pas a cop de cançó.

Sovint hem caminat a prop
sense saber que érem tu i jo.
Pensant que tot estava fet,
vaig descobrir, en tu, un nou gest.

En un local amagat
del centre de la ciutat,
“un tallat i un bombó” s’abracen
darrere la barra: “dóna'm la mà”.

Tenim paraules
per passejar la nostra veu,
i en retrobar-les
sentir el goig de ser rebels.

Sovint, sempre que pense en tu,
s’acosta a mi un bri de llum;
faig la divisa amb els teus ulls
car la lluïssor porta el teu nom.

En un carrer amagat
del centre de la ciutat
“un tallat i un bombó” s’abracen
mentre estels de tela es donen la mà:
“dóna'm la mà!”