Habitar-te

Travesse les hores
Pilotant pensaments
On he descobert
Els meus somnis descalços
Ells em demanen que
Et done la vida
I jo a penes puc
Estimar-te i habitar-te

Jo no sóc l’únic
Ni sóc el primer
Que ha passejat
Sobre la teua pell
Sols et demane que
Em deixes salvar-te
I tu a penes pots
Acollir-me i allotjar-me

Per tu em desperte
De matinada
Per encendre
Fogueres als balcons

Uns em diuen
Que sóc massa explícit
Altres que em calle
Coses que no vull dir
Podria callar-me
O podria explicar-me
Però a penes puc
Estimar-te i habitar-te

Tot el que em dol
M’ho guarde en versos
Per llançar-los
Quan calga dir qui som.

Alguns et veuen
Com una conquesta
I jo et vull veure
Lliure demà
Com una amiga
O com una terra
Que ha volgut
Acollir-me i allotjar-me

Per tu em desperte
De matinada
Per pintar-me
Les mans d’insurrecció