Ni una coma

Guardaves a les mans
El record de nits enceses
On la calma
Precedia tots els besos

De tot el que et vaig dir
No canvie ni una coma
Per salvar-me
Dels teus llavis que em sostenen

I ara et mires les mans i t’interroguen violentes

mussites el meu nom
i em bateges amb dreceres
de saliva
sobre els meus camins perplexos.

Em costa respirar
Quan les teues mans perverses
M’acaronen
Mentre jo et robe la roba

I ara et mires les mans i t’interroguen violentes

M’acoste contra tu
I et passege de memòria
i em bressole
en els teus pits delerosos

La teua tèbia pell
Es contrau entre els espasmes
De la sàvia
Humitat del teu cos hàbil

I ara et mires les mans i t’interroguen violentes

De sobte és un pes mort
Aquest braç que recoloque
—com d’estranquis—
sota el teu cabell indòmit

i pense per a mi
que potser em precipite
d’egoisme
mentre —a fora— el món s’esfondra