Pels clivells

Pels clivells de la persiana ha entrat l’abril,
i òbric un nou clar matí de bat a bat.
La desídia s’ha quedat dormint al llit
i els seus ulls tancats somnien la ciutat.

Què vols? Què tens per una copa de sinceritat amb gel? Què tens? Què vols per una nit d’afecte sense explicacions?

Guarde en el primer calaix records d’ahir
i un somriure nu sobre el coixí suat.
Els llençols rellisquen al seu cos, i un pit
vola com l’au Fènix després d’ “estimar”.

No m’identifique amb l’home de l’espill,
m’escabusse en l’aigua i torne a mirar.
Una ombra de dona camina pel pis:
vacil·la, mira i ... em pregunta qui sóc jo?