Una drecera nova

He agafat prestada
una drecera nova
i els núvols m’han fiat
la llum del sol,
furtaré pols als camins
amb les sabates
quan me’n vaja passejant
a l’horitzó.

Pagaré amb l’enyorança
el record d’aquesta terra
quan me’n vaja caminant
cap al final.

Però no serà una marxa
resignada
no faré infructuós
el meu anar.
Colliré totes les flors
de la calçada
m’alimentaré amb els ulls
només mirant.

Prestaré el meu somni
a aquells que no somnien,
i si cal els deixaré
la meua mà.
Perquè lluiten cada dia
pel que diuen utopia,
i assenyalen el futur
amb quatre dits.

I assenyalen el futur amb quatre dits.