Jo cantaria més a pler

Jo cantaria més a pler
que no cap altre trobador;
gràcies a Nostre Senyor
l'amor m'ha dat honra i plaer
com cap amant mai no sentís.
I si es fonguessin d'improvís
els mals per ella encomanats.
els meus anhels foren tastats.

Si tan pateixo és sols perquè
del seu rebuig sento la por;
prô el meu cor no és passejador
ni vaig dels vents a la mercè,
sóc tan fidel i tan submís
que l'anteposo al paradís.
Seran enganys, seran pecats
si busca més enamorats.

Senyora que teniu saber,
bon seny i tot altre valor,
Déu us en doni envers l'amor
perquè en tingueu el goig ben ple.
A mi em faria bé i feliç
si de grat ella m'escollís.
Cap home creu els goig reblats
si de grat no els veu saciats.

Vegeu el goig que hi pot haver
quan en l'amor hi ha atracció:
per'xò s'oblida la millor,
que es lliuraria sense fe
per una que tant no lluís
prô que pel grat té més encís.
Així doncs, són millor aquests grats
que no belleses o comtats.

Voldria al vostre llit poder
fer nit des de l'ascensió
fins divendres de passió,
i que el marit fos aliè
o, si més no, sempre dormís,
i que ningú no en dés avís.
Si aquests desitjos em són dats
la resta em poden ser negats.

Si sense veure-us em morís,
rei castellà, per ser feliç
retornaria amb peus alats
de paradisos regalats.