La vida al sol

Si, per atzar,
La vida entén
Que és massa cruel morir-se aviat,
I va i et salva la campana...

Vés-hi i abraça-la!!!

I, si per art
De tripijoc,
Del seu barret en treu mil flors
I volen papallones blanques…

Vés-hi i abraça-la!!!

Abraça-la, treu-la a ballar,
Despulla-la, fes-li regals,
Presenta-la a tothom
I estrena, amor, la vida al sol.

Que tornar a néixer
És bon invent
Per oblidar la mala gent
I invertir el temps en estimar-se.

En estimar-se!!!

I digues-li
Que tu de gran
Voldries ser somniador,
Que és un ofici que s'acaba.

Que s'acaba!!!

I besa-la, mossega-la!
Posa-li un pis com a una amant
D'aquells senyors d'abans.
I estrena, amor, la vida al sol.