El llaurador

Cada cop que la suor m'apareixia
netejant-me el pit de terra i relliscava
sobre la que era llaurada,
i el raïm verd se mollia,
t'ho agraïa...

Fins ahir la meva sort fou benaurada
just ahir que el fruit madur ja no hi cabia
i ara ja no puc collir
més que fulles mortes i
enfangades.

Qui m'ha deixat confiar en el cel!
Qui m'ha ofegat totes les arrels
i cada branca, cada brot
de la meva fe!

Pero avui he fet de nou la caminada
he creuat mil solcs a terra altra vegada
i m'he ajagut cansat al vespre
acceptant-te els dos el repte:
jo i l'aixada.

I si torno a veure créixer el fruit un dia
i puc entornar-me a casa amb les mans plenes
deixaré arran de camí
un per un els precs que ahir
coneixia.

Qui m'ha deixat confiar en el cel!
Qui al meu costat ha deixat la pell
i cada branca, cada brot
de la seva fe!
I cada branca, cada brot
de la seva fe.