Per què no puc?

Per què no puc
cantar-te com jo vull cantar-te, amor?
Per què em retallen la paraula, amor?
Què és el que dic que et pugui ofendre?

Per què no puc?
jo vull només assabentar tothom
que el poc que tinc hi tinc quan tu m'ho dons,
per què no ho han volgut entendre?

Per què no em deixen dir de tu,
cridar pertot arreu que em fas sortós,
pertot arreu que em sento algú
quan els meus dits serpegen pel teu cos?

Cridar que em torba el teu diamant
quan rep la llum primera del matí,
que ets la feliç troballa d'un infant
acostumat als somnis del coixí.

Per què no puc
cantar-te com jo vull cantar-te, amor?
Per què em retallen la paraula, amor?
Què és el que dic que et pugui ofendre?

Per què no puc?
si és que nosaltres no inventem pas res,
el nostre fill no fóra el fill primer,
i les paraules ni són meves.

Per què no em deixen dir de tu
que aquesta primavera t'has fet vent
per escampar de nord a sud
l'espiga tendra que duies latent?

Que jo he sortit a córrer els camps
deixant l'estora buida arran de foc,
escorcollant la terra pam a pam
per fer-te meva, i meu el teu tresor.