Una flor a la solapa

Ella porta una flor a la solapa,
taral·leja una cançó
i camina, sigil·losa,
quan arriba a l’estació.
No fa tard però ja l’espera,
fa una estona, l’home de la seva vida.

Ell porta una revista sota el braç
fuma i treu, a poc a poc,
dos bitllets de la butxaca
amb destí a qualsevol lloc.
Tan li fa si al sud o al nord,
què més dóna si el que importa és la fugida.

Va ser aquella matinada
navegant per Internet…
Ara salten sense xarxa.
El món roda pels valents.

Ell porta una revista sota el braç
i és feliç perquè és capaç
d’escapar de la ciutat.

Ella porta una flor a la solapa
i somriu, i és molt més guapa
del que ell mai va imaginar.