El Jeroni i la Margarida

Tu aguantes la meva vida
lligadeta amb un cabell.
T'estimo tant, Margarida,
que el nas se'm torna vermell.

Quasibé sempre que passes
toquen a Missa major,
i pels carrers i les places
sembla que facin pregó.

"Aquesta és la Margarida,
la noia de cal Patxoc.
Qui la veu, té una sentida,
no sé si de gel o de foc."

Ai, Margarida Patxoca,
no et casis amb cap forner,
cuida el garrinet i l'oca,
que jo ja m'esperaré.

-Ai, Jeroni, si m'estimes,
posa't el gec del revés
i no em diguis que t'aprimes,
que ja saps que a mi tant m'és.

Anirem a fira a Arbeca
que hi venen gínjols morats.
Si la venedora és guenya,
n'hi prendrem quatre grapats.

Un per la Verge Maria,
un altre per Sant Marçal,
a Sant Ruf n'hi donaria,
però té mal de queixal.

Dels grapats que tu t'endugues,
enterra un gínjol a l'hort,
que si ens morim a les dugues
sempre quedi algun record.