Plegar cargols

No veus pirates amb tresors robats al peu d'un pi;
les fades que ara han estrenat pijames de setí:
l'emperadriu sorgida d'un castell fill del platí;
sardanes de ministres calbs amb rams de cards als dits
i reis amb súbdits tant contents que riuen pel melic?

I tot el públic que s'encén quan surten uns farsants
a repetir allò tan vell, un crit al·lucinant;
no sents misteris de dolor que resen escolans;
les nenes maques d'aquest Circ que a tots convidaran
a xocolata i sucre amargs i glops d'arcaic xampany?

I omplint butxaques els obrers de fàbriques de foc
amb dones grasses al costat comprades de fa poc
que escolten junts aquesta nit els xiscles de consol
de cantants muts a públics sords que hi vénen amb esclops
i no els cal pluja ni humitat sinó tan sols cargols?

Tampoc no saps que tots plegats cerquem els animals
de banya erecta, ben vestits i un xic eixelebrats
a cines vells i sense llum, amb un fanal al cap
per foradar la nit amb crits ballant potser algun vals
i fent mil jocs enmig d'un cel que no reclami el cant?