La setmana

El dia és llarg, la nit també
un dia i un altre dia,
i l'esperar es fa ensopit
si ningú et fa companyia.

I tu ja arribaràs com sempre tard,
però això tant se val,
que una dona com cal
no ha de cridar per si fa o no fa.

Dilluns te'n vas, dimarts també,
treballes sense mesura,
dimecres dius que no pot ser
que aquesta vida es molt dura.

Dijous reunions; de tarda i nit,
que es una cosa molt «seria»,
i és molt distret veure’t marxar
quant t'ha agafat una dèria.

I tu ja tornaràs com sempre tard,
però això tant se val,
que una dona com cal
no ha de cridar per si fa o no fa.

Divendres dius, que ja no vius,
i que això passa de mida,
que no has fet res d’ençà casat
per enlairar-te a la vida.

Dissabte és ja, quin disbarat!
tanta feina que tenia,
però hi he d’anar, m’ho han demanat
per res del món fallaria.

Diumenge al fi, penso per mi:
filla avui tindrem el pare,
però el pare diu: s'hi està bé al niu;
llàstima de sortir ara.

Jo em vaig casar, fa dies ja,
ja no estaré mai més sola,
i és ben veritat, que tinc un gat
un pot i una cassola.