L'Oriol

Porta el cabell tallat
a la navalla
i els pantalons cenyits com una malla
com que escolta els senyors amb ulls submisos
ha ingressat en un Banc de tretze pisos.
Pren un vermut amb xips
cada migdia
i un paquet de Bisons li dura un dia.
Amb vespa i transistor d'una carrera
em porta a prendre el sol a Vallvidrera.
Però jo no em fio pas del tot
i a vegades li dic, com qui fa el bot
Oriol, Oriol, fas massa el viu
jo no vull ser una flor per un estiu
si no busques pis mai no en trobaràs...
I si ets tan castís parla amb els papàs
sempre que sent això fa una ganyota
no sap on posar els ulls i es destarota.
Però, l'endemà, en sortir de l’acadèmia
m'espera un altre cop, quina epidèmia.
I jo per si un cas li faig l'aleta
que sempre m'ha fet por
quedar tieta.