Elegia

I jo què no donaria per un raig ben fort de sol,
quan tot el cel és un núvol,
quan tot, és molt gris i plou...
I jo què no donaria per un raig de sol...

"Aprofita, que plou ara, que la pols se n'anirà,
aprofita", diu la mare,
"i posa’t a treballar".

I jo què no donaria per un raig de llamps i trons,
ara que la nit és fosca
i a tot arreu tothom dorm.
Però tot és un pla de calma i no trobo cap consol.
Tot el món és un silenci.
No canta ni un rossinyol...
"Aprofita", diu el pare, "que dormir a la nit és sa.
No fas gaire bona cara,
aprofita a descansar"...

I jo què no donaria per un camp ben verd de blat.
I jo què no donaria,
ara que tot és segat.
Els rostolls no me consolen
ni el gra que ja és desat...

"Apa, noia, que hi ha feina", em diu l'àvia al meu costat.
"No et veig mai de cara a l’eina,
tens l’aire ben aturat"...

I jo què no donaria per un fill nascut d'ahir.
I jo que no donaria per a poder-lo tenir.
Però s'ha mort la meva vida,
la vida se'm va morir.
El marit descansa a terra
i jo ja no puc florir,
i jo ja no puc florir...